La fasciïtis plantar és una de les lesions més comunes en el món de l’esport, especialment en els esports en què cal córrer. Aquesta afecció provoca una inflamació que comença a la zona del taló i que
pot arribar fins a la part inferior dels dits. Les molèsties als talons poden ser notables, són freqüents en
els esportistes d’elit i en persones de mitjana edat. Cal un tractament de fisioteràpia de la fasciïtis plantar.
Els principals símptomes solen aparèixer en despertar-se, en caminar descalços o amb un calçat
determinat, o durant la pràctica esportiva. Les causes poden ser múltiples: utilitzar un calçat inadequat, una mala gestió de les càrregues, el tipus de trepitjada, canvis en el pes corporal, lesions passades mal curades que generin canvis en la biomecànica de la trepitjada…
En el tractament d’aquesta lesió entra la fisioteràpia com a gran protagonista. Una de les millors
maneres de curar la fasciïtis plantar és fer un tractament integral de fisioteràpia en què s’apliquen diferents tècniques que tenen com a principal objectiu reduir el dolor del pacient, restaurar el rang de moviment del peu i turmell, millorar la flexibilitat, revisar la manera de caminar o córrer, i establir un pla d’entrenaments per fer a casa.
Una de les tècniques més innovadores és el tractament amb ones de xoc, que resulta molt efectiu per a aquelles persones que tenen fasciïtis crònica. La pauta d’exercicis ha de ser adaptada a cada individu i el fisioterapeuta s’encarrega de valorar la necessitat de derivació al podòleg o, en cas de necessitat, al professional mèdic.
L’ús d’ortesis personalitzades de podologia o la necessitat de visitar un metge poden ser opcions d’interès. En casos en què el tractament conservador de fisioteràpia i podologia no té èxit, el tractament quirúrgic pot ser una opció a valorar. Val a dir, però, que la fisioteràpia no és l’únic tractament disponible per a aquesta afecció. Si és molt greu, pot ser necessari fer un tractament quirúrgic.
El dolor provocat per la fasciïtis desapareix completament en la majoria de casos, de manera molt lenta i progressiva, en un període d’entre 12 i 24 mesos, si el tractament es fa correctament i l’afecció es detecta aviat. Tot i que hi ha uns exercicis senzills ja establerts, com els mencionats abans, cada persona té una situació diferent i, per tant, el fisioterapeuta s’adaptarà segons la situació, ja que no ha de fer el mateix tractament una persona que tingui l’afecció a causa de sobrepès que la que la tingui a causa de recolzar malament el peu mentre executa alguna activitat esportiva en què els peus pateixen molt, com el running.
